Joventut i procés d'autonomia: desmitificar per acompanyar
DOI:
https://doi.org/10.17345/aec12.57-82Paraules clau:
autonomia, emancipació, ciutadania, transició a la vida adulta, acompanyamentResum
La tendència generalitzada que considera l’autonomia com a finalitat de gran part dels objectius en polítiques de joventut ha sobredimensionat el concepte fins a mitificar-lo. Acotar-ne la definició, revisar els diversos noms que rep el mateix encàrrec així com contextualitzar el treball amb joves als efectes de la globalització, l’impacte social de les TIC i un mercat laboral de difícil accés permet segregar els trets més il·lusoris de la pretesa autonomia adulta dels elements veritablement útils per a l’atenció i acompanyament de joves en el seu procés d’autonomia. Es tracta d’una reflexió que recopila diversos plantejaments teòrics entorn del concepte d’autonomia i que desemboca en una proposta pràctica que, tot i estar basada en l’experiència en l’atenció a joves extutelats, pretén plantejar aspectes vàlids per a l’àmbit de la joventut en conjunt.Descàrregues
Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.
Descàrregues
Publicades
2012-11-15
Com citar
Robles i Miserachs, A. (2012). Joventut i procés d’autonomia: desmitificar per acompanyar. Arxiu d’Etnografia De Catalunya, (12), 57–82. https://doi.org/10.17345/aec12.57-82
Número
Secció
Articles
Llicència
Els autors/ores que publiquen en aquesta revista accepten els termes següents:- Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència de reconeixement de Creative Commons (CC BY-NC-SA), que permet que se'n faci difusió reconeixent-ne l'autoria i la primera publicació en aquesta revista.
- Els autors/ores poden establir, independentment, altres disposicions contractuals que permetin la publicació de la versió publicada en aquesta revista en altres mitjans (per exemple, en un repositori institucional o en un llibre), amb el reconeixement de la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors/ores tenen permís per publicar la seva obra en línia i se'ls proposa de fer-ho (per exemple, en repositoris institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, perquè pot produir bons resultats i fer que l'obra publicada rebi més citacions (Vegeu The Effect of Open Access).