La dimensión mexicana de Claudio Esteva-Fabregat
DOI:
https://doi.org/10.17345/aec19.291-308Paraules clau:
Antropología social, exilio, homenaje, Cataluña, España, institucionalización de la antropologíaResum
Este texto, de carácter testimonial y biográfico, quiere ser un homenaje compartido a la memoria de quien fue maestro de antropólogos y, al mismo tiempo, el creador de la mayoría de las estructuras institucionales que permitieron la consolidación de nuestra disciplina en Cataluña. El alcance de su obra pionera es indispensable, también, para entender la forma en que la antropología social encontró su lugar en las estructuras universitarias y de investigación de España. La trayectoria vital de Claudi Esteva Fabregat vino marcada, ante todo, por la Guerra Civil española, que supuso su exilio en México (1939-1956). Su periplo vital supuso más cambios residenciales: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nuevo México (2002- 2016). En septiembre de 2017 murió en su Barcelona natal, justo cuando estaba a punto de cumplir 99 años.Descàrregues
Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.
Descàrregues
Publicades
2019-05-30
Com citar
Fábregas, A., & Lagunas, D. (2019). La dimensión mexicana de Claudio Esteva-Fabregat. Arxiu d’Etnografia De Catalunya, (19), 291–308. https://doi.org/10.17345/aec19.291-308
Número
Secció
Articles
Llicència
Els autors/ores que publiquen en aquesta revista accepten els termes següents:- Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència de reconeixement de Creative Commons (CC BY-NC-SA), que permet que se'n faci difusió reconeixent-ne l'autoria i la primera publicació en aquesta revista.
- Els autors/ores poden establir, independentment, altres disposicions contractuals que permetin la publicació de la versió publicada en aquesta revista en altres mitjans (per exemple, en un repositori institucional o en un llibre), amb el reconeixement de la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors/ores tenen permís per publicar la seva obra en línia i se'ls proposa de fer-ho (per exemple, en repositoris institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, perquè pot produir bons resultats i fer que l'obra publicada rebi més citacions (Vegeu The Effect of Open Access).