Arxius

  • No 23 (2021)

    El volum del 2021 de la revista Arxiu d'Etnografia de Catalunya conté deu articles, a més de les ressenyes i les notes de recerca, que són habituals i que apareixen al final del volum. Pel que fa als articles, com sempre combinen les aportacions d’investigadors consolidats i d’estudiants que han excel·lit en el treballs de fi de màster o que elaboren tesi doctoral.

  • Envelliment, dependència i cura
    No 22 (2021)

    Los textos de este monográfico constituyen una compilación que revisa algunas de las más relevantes dimensiones del estado actual de la investigación sobre sobre envejecimiento y cuidados de personas adultas dependientes

  • Homenatge a Claudi Esteva Fabregat
    No 19 (2018)

    Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.

  • No 18 (2018)

    Teniu a les mans el número 18 de la revista Arxiu d’Etnografia de Catalunya. En aquesta ocasió, a l’apartat «Articles» presentem quatre excel·lents treballs producte d’investigacions fetes pels nostres estudiants de màster i doctorat. A l’apartat «Col·laboracions» aquest cop tenim la possibilitat de gaudir dels articles escrits per Ángel Martínez Hernáez (URV), Jaume Franquesa (U. de Buffalo), José Ignacio Muro (URV), Mireia Campanera (URV) i Miquel Fernández (UAB). Finalment, a l’apartat «Ressenyes», el professor Giordano Bruno ressenya l’obra de Hanna Horáková, Andrea Boscoboinik i Robin Smith (eds.) Utopia and Neoliberalism: Ethnographies of Rural Spaces, i Josep Lluís Mateo Dieste ressenya l’obra que coordina el professor Jordi Moreras Palenzuela conjuntament amb Marta Alonso Cabré, Khalid Ghali, Alberto López Bargados i Ariadna Solé Arraràs titulada Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya. A «Notes de recerca» Elisa Alegra Agís i Natàlia Carceller Maicas expliquen el projecte Consumo de drogas y vulnerabilidades sociales en adolescentes, i Jordi Roca Girona (explica el projecte Multiculturalitat en el comerç de proximitat.

  • No 17 (2017)

    Teniu a les vostres mans el número 17 de la Revista Arxiu d’Etnografia de Catalunya. En aquesta ocasió a l’apartat Articles presentem cinc excel·lents treballs producte d’investigacions fetes pels nostres estudiants de màster. A l’apartat Col·laboracions tenim la possibilitat de gaudir dels articles escrits per Pilar Monreal (UAM), Miguel González i Luis Calvo (IMF-CSIC). Finalment a l’apartat Ressenyes, la investigadora Isabel Ferrándiz ressenya l’obra de Josep Martí i Laura Porzio Cuerpos y agencia en la arena social; Montserrat Soronellas ho fa de l’obra del professor Joan Prat La nostalgia de los orígenes. Chamanes, gnósticos, monjes y místicos; i Yolanda Bodoque la del llibre del professor Honorio Velasco i Carmen Caro De Julián a Julio y de Julio a Julián. Correspondencia entre Julio Caro Baroja y Julian Pitt Rivers (1949-1991)

    A Notes de Recerca la investigadora Verónica Anzil explica el projecte en curs Roles de Género e interculturalidad de las parejas mixtes en España: una investigación cualitativa longitudinal (IP Jordi Roca i Girona); i, finalment, la investigadora (i IP) Mabel Gracia-Arnaiz presenta la seva recerca sobre La precarización de la vida cotidiana: (in)seguridad alimentaria, genero y salud.

  • No 16 (2016)

    En aquest nou volum de la revista, a l’apartat “Articles” presentem quatre excel·lents treballs tres dels quals provenen d’investigacions fetes per estudiants de màster: Ohiane Ojeta Lesaka, Carlos Chirinos i Elisa Alegre-Agís. A l’apartat “Col·laboracions” tenim la possibilitat de gaudir dels articles escrits per Andrea Boscoboinik, Encarnación Aguilar, Santiago Amaya e Ignacio López, i, finalment, Beatriz Santamarina.

    A l’apartat “Ressenyes”, el professor Joan Josep Pujadas ressenya l’obra de l’investigador Federico Bardají, Bonavista. Una biografia social i el professor Joan Prat ho fa del llibre de Jordi Roca i Marta Allué Amores lejanos. Historias de parejas transnacionales.

    A “Notes de Recerca” la investigadora Natalia Alonso explica el projecte "Homes cuidadors. Reptes y oportunitats per reduir les desigualtats i afrontar les noves necessitats de cura"; i, finalment, les investigadores Montserrat Soronellas i Yolanda Bodoque presenten la seva recerca sobre les actuals iniciatives de reagrarització als espais rurals.

  • No 15 (2015)

    En el present número es presenta en l'apartat Articles el treball del doctor Vítor Hugo Adami, el de la doctoranda Patrícia Olivé, el de Ramona Tigell, que presenta els resultats del seu TFM, i el dels investigadors Lenka Budilová i Marek Jakoubek. En l'apartat de Col·laboracions es publiquen els resultats de les darreres recerques del Dr. Eduardo Menéndez i del Dr. Lluís Mallart. També es ressenyen la darrera publicació de la DraJosepa Cucó, La ciudad pervertida. Una mirada sobre la Valencia global, i la del Dr. Jaume Franquesa, Urbanismo neoliberal, negocio inmobiliario y vida vecinal. El caso de Palma (Dr. Joan Josep Pujadas). A més, es donen a conèixer les investigacions que en aquests moments duen a terme al DAFITS i es fa una crònica de la posada en marxa de la Càtedra Àngel Palerm.
  • Revista Arxiu d'Etnografia de Catalunya, nº14

     

    En el present número es presenta en l'apartat Articles, el treball dels ja doctors Jaume Esteve i Paula González; el dels doctorands Manfred Egbe, Roxana Yzusqui i Vincent Maisongrande; i el d'Alejandra Toriz que presenta els resultats del seu TFM. En l'apartat de Col·laboracions es publiquen els resultats de les darreres recerques de la Dra. Marisol Pérez Lizaur i del Dr. Gary W. McDonogh. També es ressenyen la darrera publicació del Dr. Jordi Roca Girona Migrantes por amor. La búsqueda de pareja en es escenario transnacional (Dra. Verónica Anzil) i del Dr. Gary W. McDonogh Global Dowtowns (Dr. Joan Josep Pujadas). I s’informa de les investigacions que en aquests moments s'estan duent a terme al DAFITS així com també es fa una crònica dels congressos organitzats per l’ITA i el DAFITS.

     

  • Revista Arxiu d'Etnografia de Catalunya, nº13

    El número 13 de la revista Arxiu d’Etnografia de Catalunya conté articles de vuit estudiants i investigadors de diferents ensenyaments de postgrau del DAFITS sobre temàtiques diverses, com ara estudis urbans, migracions, imaginaris culturals, joventut i salut. En aquesta ocasió l’apartat col·laboracions està format per una petita miscel·lània de tres aportacions realitzades per antropòlogues brasileres que han fet recerques diverses sobre manifestacions culturals i patrimoni urbà al Brasil amb una introducció del dr. Agustí Andreu. Es fa difusió de quatre recerques de membres del DAFITS mitjançant les Notes de Recerca; així com de publicacions recents a l’apartat Ressenyes.

     

  • No 11 (2011)

    El número 11 de la revista Arxiu d’Etnografia de Catalunya, el primer de la segona època, està format en el seu gruix central per nou articles miscel•lanis, aportacions dels alumnes d’alguns dels màsters actius al DAFITS que, o bé han acabat el seu treball de màster i ens comuniquen el resultats de la seva recerca, o bé estan en ple procés d’elaboració de la seva tesi doctoral. Les temàtiques són variades: la mort, les parelles binacionals, la migració siriana, la memòria de la repressió franquista, la medicatització de la obesitat, la socioacústica urbana, l’activisme polític transnacional argentí, el procés de transformació del barri del Serrallo i els models de repoblació rural. El número també ha comptat amb la col•laboració dels antropòlegs Tullio Sepilli (President de la Fundació Angelo Celli per una cultura della salute de Perusa, Itàlia) i Eduardo Kignman (professor a la Facultat Latinoamericana de Ciencias Sociales d’Equador). La revista també fa difusió de les recerques en les que a l’actualitat participen els membres del DAFITS i de les seves publicacions a les seccions Ressenyes i Notes de Recerca. Finalment cal esmentar que aquest número ha comptat amb la salutació de benvinguda del catedràtic del DAFITS, el Dr. Joan Prat i Carós, promotor i autor del darrer i altres números de la revista de la primera època.
  • No 9 (1993)

    En el primer semestre de 1990 apareixia el, fins avui, darrer número d'Arxiu d 'Etnografia de Catalunya. Fins aleshores, la revista havia pogut mantenir amb certa regularitat el seu contacte amb els lectors, acostumats ja a la irregularitat amb que les revistes d'antropologia del nostre país posen de manifest la seva condició de productes amateurs, amb una migrada base financera. Després, una sèrie d'esdeveniments de tot ordre han endarrerit la seva continuïtat.
  • No 8 (1991)

    En el primer semestre de 1990 apareixia el, fins avui, darrer número d'Arxiu d'Etnografia de Catalunya. Fins aleshores, la revista havia pogut mantenir amb certa regularitat el seu contacte amb els lectors, acostumats ja a la irregularitat amb que les revistes d'antropologia del nostre país posen de manifest la seva condició de productes amateurs, amb una migrada base financera. Després, una sèrie d'esdeveniments de tot ordre han endarrerit la seva continuïtat.
  • No 7 (1989)

    Els números 6 i 7 d'ARXIU D'ETNOGRAFIA DE CATALUNYA, Revista d’Antropologia Social representen la consolidació definitiva de la nostra publicació. Des del número 4/5 Trenta Anys de Literatura Antropològica a Espanya, vam encetar una política de monografies, i amb el 6 i el 7 hem definit la nostra maquetació definitiva, i hem aconseguit unes bases financeres mínimes que ens permetran, esperem-ho, una correcta periodicitat. Però potser cal explicar alguns dels canvis.
  • No 4-5 (1986)

    Durant el curs acadèmic de 1983-84, en una de les classes de l'assignatura Etnologia de la Península Ibèrica, comentava amb els alumnes el desfasament de les bibliografies antropològiques existents sobre Espanya, i la consegüent necessitar de posar-les al dia. Comentava, també, com aquesta tasca, per a fer-se amb unes mínimes garanties d'èxit, havia de realitzar-se en equip. En finalitzar la classe, un grup de cinc estudiants —Salvador Anton, Josep Lluís González, Cristina Jaumà, Roser Puig i Xavier Virgili— van oferir-se per a treballar en aquesta direcció, i al cap de pocs dies ens reuníem per a iniciar les tasques prèvies d'aquest projecte bibliogràfic.
  • No 2 (1983)

    Un any després de la nostra primera aparició en públic, tornem a comparèixer davant els nostres lectors amb l'esperança de rebre una acollida tan favorable com la que vàrem tenir amb el nostre primer número, el qual a hores d'ara es troba totalment exhaurit, raó per la qual no hem pogut atendre les peticions de tot un seguit de subscriptors que ens la demanaven.
  • No 1 (1982)

    La revista, el primer número de la qual teniu a les mans, és l'òrgan d’expressió d'un grup de professionals, col·laboradors i afeccionats a l'Antropologia Cultural, que ens agrupem en torn a un projecte d'investigació ambiciós i molt ample, que anomenem ARXIU D’ETNOCRAFIA DE CATALUNYA. Aquest projecte, d'altra banda, és el resultat de l'esforç conjunt dels membres del Departament d'Antropologia Cultural de la facultat de Lletres de Tarragona —que varen ésser els seus impulsors— de l'Institut Català d'Antropologia, institució que ha fet seu el projecte, aportant la seva experiència i, sobretot, la representació de tots els antropòlegs catalans.