Arxiu d'Etnografia de Catalunya https://revistes.urv.cat/index.php/aec <p>La revista <em>Arxiu d'Etnografia de Catalunya</em> és una publicació acadèmica electrònica vinculada al <a href="http://dafits.urv.cat">Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV</a> i a l'<a href="http://www.itantropologia.cat/">ITA: Associació d'Antropologia</a>. Els objectius d’aquesta publicació acadèmica són promoure la investigació antropològica en base a un sentit teòric i metodològic, ampli i plural per la qual cosa publica articles, ressenyes, entrevistes i altres materials preferentment d'estudiants (que hagin presentat el Treball de Final de Màster i/o estiguin en procés d’elaboració de la seva tesi doctoral) i del grup de recerca del DAFITS, tot i que també estarà oberta a altres propostes d’altres persones que col·laborin amb el departament. També, en aquesta segona temporada, vol recuperar l'esperit dels inicis intentant que la revista esdevingui un òrgan d'expressió propi per a una tasca d'investigació col·lectiva, plantejada a mig i llarg termini i que comporta unes necessitats de comunicació diferents a la dinàmica habitual d'altres publicacions individuals. Es dirigeix a un públic especialitzat en Antropologia Social i Cultural ja que a més de contribuir al coneixement antropològic pretén enriquir el debat crític entre investigadors i investigadores, amb especial èmfasi en les aportacions teòriques metodològiques i al treball de camp.</p><p><iframe src="https://www.youtube.com/embed/X-tSgzJ9L88" frameborder="0" width="560" height="315"></iframe></p> Publicacions Universitat Rovira i Virgili ca-ES Arxiu d'Etnografia de Catalunya 0212-0372 <span>Els autors/ores que publiquen en aquesta revista accepten els termes següents: </span><ol type="a"><li>Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una<a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/"> llicència de reconeixement de Creative Commons (CC BY-NC-SA),</a> que permet que se'n faci difusió reconeixent-ne l'autoria i la primera publicació en aquesta revista.</li><li>Els autors/ores poden establir, independentment, altres disposicions contractuals que permetin la publicació de la versió publicada en aquesta revista en altres mitjans (per exemple, en un repositori institucional o en un llibre), amb el reconeixement de la publicació inicial en aquesta revista.</li><li>Els autors/ores tenen permís per publicar la seva obra en línia i se'ls proposa de fer-ho (per exemple, en repositoris institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, perquè pot produir bons resultats i fer que l'obra publicada rebi més citacions (Vegeu <a href="http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html" target="_new">The Effect of Open Access</a>).</li></ol> Notes de recerca https://revistes.urv.cat/index.php/aec/article/view/3242 <p><em>Biòpsia</em>,« aixecament» etnográfico-arquitectónico-turístico de la Costa Dorada después del coronavirus. Una aproximación al turismo en la desglobalización</p> <p>Proyecto Connekt (Contexts of Extremism in Mena and Balkan Societies)</p> Gaspar Maza Gutiérrez Jordi Sardà Pons Jordi Moreras Drets d'autor (c) 2021 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2021-12-21 2021-12-21 23 293 311 10.17345/aec23.293-311 El cuidado de mayores y dependientes https://revistes.urv.cat/index.php/aec/article/view/3240 <p>Reseña del libro:&nbsp;Comas-d’Argemir, Dolors y Bofill-Poch, Sílvia (eds.) (2021). <em>El cuidado de mayores y dependientes.</em> Barcelona: Icaria.</p> Blanca Deusdad Drets d'autor (c) 2021 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2021-12-21 2021-12-21 23 285 288 10.17345/aec23.285-288 Reflexiones antropológicas ante la pandemia de COVID-19 https://revistes.urv.cat/index.php/aec/article/view/3241 <p>Reseña del libro:&nbsp;Evangelidou, S. y Martínez-Hernáez, A. (eds.) (2020). <em>RESET. Reflexiones antropológicas ante la pandemia de COVID-19.</em> Tarragona: Publicacions URV.</p> Julieta M. Maure Drets d'autor (c) 2021 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2021-12-21 2021-12-21 23 289 291 10.17345/aec23.289-291 Tesis doctorals 2019-2021 https://revistes.urv.cat/index.php/aec/article/view/3243 <p class="p1">Tesis doctorals 2019-2021</p> Revista Arxiu Drets d'autor (c) 2021 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2021-12-21 2021-12-21 23 312 313 10.17345/aec23.312-313 Editorial https://revistes.urv.cat/index.php/aec/article/view/3229 <p class="p1">El volum d’enguany és una mica més llarg que els d’anys anteriors. Conté deu articles, a més de les ressenyes i les notes de recerca, que són habituals i que apareixen al final del volum. Pel que fa als articles, com sempre combinen les aportacions d’investigadors consolidats i d’estudiants que han excel·lit en el treballs de fi de màster o que elaboren tesi doctoral.</p> Revista Arxiu Drets d'autor (c) 2021 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2021-12-21 2021-12-21 23 5 8 10.17345/aec23.5-8 Miradas y tensiones en torno a la nacionalidad de personas migrantes en la atención de salud en José C. Paz https://revistes.urv.cat/index.php/aec/article/view/3230 <p>En Argentina, los procesos migratorios han tenido diferentes niveles de legitimación de acuerdo con los países de origen de las personas migrantes, así como por medio de discursos políticos oficiales y académicos, que permearon a la opinión pública a través de los medios de comunicación. Las miradas que se fueron construyendo históricamente en torno a los «otros» migrantes se reproducen y actualizan en diversos ámbitos. Abordamos las miradas y tensiones vinculadas a la nacionalidad de migrantes expresadas por el personal de salud y por las mujeres migrantes usuarias de centros de atención primaria de la salud (CAPS) en el Municipio de José C. Paz, Provincia de Buenos Aires, Argentina, para conocer cómo conciben sus interacciones y la atención de salud. A partir de ello buscamos desentrañar la lógica (o lógicas) por la cual se marcan o desmarcan «diferencias» de nacionalidad en distintos contextos. Para ello efectuamos un estudio exploratorio de corte transversal desde un enfoque cualitativo. Integramos el análisis de fuentes secundarias con la producción de fuentes primarias (a partir de observación participante y entrevistas semiestructuradas). En total realizamos 23 entrevistas, 12 a mujeres usuarias migrantes y 11 a trabajadores/as de tres centros de atención primaria de la salud (CAPS), durante febrero y marzo de 2019.</p> Paula V. Estrella Drets d'autor (c) 2021 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2021-12-21 2021-12-21 23 11 38 10.17345/aec23.11-38 Aproximaciones a la migración inmóvil en el contexto de la diáspora y la crisis venezolana https://revistes.urv.cat/index.php/aec/article/view/3231 <p>En la actualidad, Venezuela atraviesa una de las crisis más delicadas en su historia moderna y ésta se traduce en más de cinco millones de migrantes y refugiados. Partiendo de este escenario, esta investigación1 busca aproximarse al estudio de la diáspora venezolana, pero desde la mirada y perspectiva de quien permanece en su lugar de origen, de donde nace el concepto de «migración inmóvil». Para ello hemos decidido realizar un trabajo exploratorio, a través de ocho entrevistas en profundidad a personas que permanecen en Venezuela y que, sin embargo, se sienten migrantes a consecuencia de los cambios acontecidos en su entorno. En este sentido, el presente artículo busca describir cuáles son los principales cambios que experimentan los migrantes inmóviles, así como también indagar de qué manera se transforman las relaciones que los migrantes inmóviles establecen con su entorno físico (la ciudad, el espacio público) y social (familiar, comunitario). Y, finalmente, identifica cuáles son las iniciativas de adaptación y de resistencia que la migración inmóvil lleva a cabo en su lucha por subsistir.</p> Manuel D’Hers Del Pozo Drets d'autor (c) 2021 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2021-12-21 2021-12-21 23 39 63 10.17345/aec23.39-63 De sud a sud: la influència de la dona amaziga en l’educació informal de les famílies, el cas del municipi de Tortosa (Baix Ebre) https://revistes.urv.cat/index.php/aec/article/view/3232 <p>Aquest article neix com a continuïtat i embranzida del treball final del Màster d’Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social i té com a objectiu fer una síntesi de la feina etnogràfica feta durant els 15 mesos d’anàlisi del col·lectiu amazic del sud-est del Marroc present a Tortosa. Amb un enfocament clau en la tasca que desenvolupen les mares com a garants de la perpetuïtat de les tradicions en l’àmbit familiar. Des d’aquesta vessant, es fa una anàlisi teòrica en l’àmbit de l’antropologia cultural en un context migratori, amb l’anàlisi de l’etnografia realitzada tant en l’espai públic com en els espais privats. Un element essencial en aquest treball és la informació obtinguda a partir dels relats i les experiències reals de les persones entrevistades, a partir de les quals s’analitzen i es fonamenten les aportacions teòriques.</p> Ilene Glasser Martinez Drets d'autor (c) 2021 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2021-12-21 2021-12-21 23 65 91 10.17345/aec23.65-91 Conseqüències de la precarietat en la participació juvenil https://revistes.urv.cat/index.php/aec/article/view/3233 <p>La joventut està marcada per la precarietat des de les últimes dècades, i de manera més acusada des de l’inici de la crisi de 2008, una crisi de la qual les persones joves no es van recuperar i que s’ha concatenat amb la crisi de la Covid-19, la qual cosa ha generat un estat permanent de dependències econòmiques, inestabilitat laboral, atur i insuficiència d’ingressos. A aquest fet, unit a la poca incidència de les polítiques de joventut per millorar les seues condicions de vida, té un impacte en el desenvolupament personal i social de les persones joves. A partir d’una anàlisi de la situació socioeconòmica i de les polítiques públiques respecte a les persones joves, en l’àmbit geogràfic del País Valencià, identifiquem les conseqüències que operen i que dificulten a la joventut involucrar- se en la vida pública, i participar en la societat, amb els perills que això comporta per a la democràcia.</p> Ignacio Mora Guijarro Drets d'autor (c) 2021 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2021-12-21 2021-12-21 23 93 118 10.17345/aec23.93-118 «Hicieron todo conmigo, pero no han podido al final»: contínuum de violències, agència i resistències en les migracions forçades per raons de gènere https://revistes.urv.cat/index.php/aec/article/view/3234 <p>Les migracions forçades per raons de gènere són moviments principalment de dones que per motius relacionats amb les violències masclistes s’escapen del lloc d’origen o no hi tornen. En el present article, el gènere és la categoria d’anàlisi i des de l’etnografia amb orientació feminista s’estudia com influeix en les trajectòries de vida d’aquestes dones. El contínuum de violències que viuen en les etapes del procés migratori —origen, motius de fugida o no retorn, viatge i país d’arribada/destinació— està marcat pel patriarcat però també per la intersecció amb altres sistemes de dominació com són el racisme, el classisme, l’edadisme i el capacitisme. Les violències es duen a terme en espais privats i públics (àmbit familiar, comunitari i estatal), majoritàriament són exercides per homes i es reprodueixen en un camp social transnacional, creant noves formes d’estratificació global. Depressió, soledat, aïllament, enyorança i precarietat són algunes de les conseqüències d’aquestes vivències. La capacitat d’agència i les estratègies de resistència per a la supervivència són múltiples: acceptar de manera conscient, escapar-se i implicar-se per posar fi a les violències masclistes. Les dones van desfent-se de les imposicions patriarcals, passen de ser víctimes a supervivents i, per tant, esdevenen subjectes actius de canvi i transformació.</p> Catalina Maria Brotad Vives Drets d'autor (c) 2021 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2021-12-21 2021-12-21 23 119 143 10.17345/aec23.119-143 La gobernanza de la covid-19 en Brasil en la era de la salud global https://revistes.urv.cat/index.php/aec/article/view/3235 <p>La pandemia de Covid-19 representa un desafío sin precedentes de gobernanza de salud pública global que ha puesto en jaque presupuestos teóricos y ha trastocado dicotomías y jerarquías como global/local, norte global/sur global o políticas de «arriba hacia abajo»/intervenciones de base, que estructuran el campo de la salud global. La primera parte de este artículo problematiza las políticas de salud global para la covid-19. Esas políticas no son factibles en muchos países del sur global y pueden exacerbar desigualdades sociales, raciales, de género y económicas existentes. La segunda parte examina la gobernanza de la covid-19 en Brasil en tiempos de Bolsonaro en el contexto de las políticas de salud global. Ese estilo de gobernanza se caracteriza por un «neoliberalismo autoritario» que convive, paradójicamente, con una «gobernanza sin Estado» (<em>government-by-exception,</em> Nguyen, 2009): una forma de gubernamentalidad sin Estado o «para- Estado» (Geissler, 2015) caracterizada por la ausencia o presencia limitada del Estado. Neoliberalismo autoritario y gobernanza sin Estado se alían al negacionismo científico y a la movilización estratégica de la ignorancia (McGoey, 2012) en la era de posverdad. La tercera parte de este artículo analiza cómo la gobernanza sin Estado de Bolsonaro sienta las bases para una gobernanza de salud pública de base que ha dado lugar a redes de movilización social y asistencia, formas múltiples de solidaridad y de ayuda mutua en comunidades vulnerables como favelas y comunidades indígenas que han surgido para llenar el vacío de una presencia estatal limitada.</p> Francisco Ortega Drets d'autor (c) 2021 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2021-12-22 2021-12-22 23 145 178 10.17345/aec23.145-178 El peix que es mossega la cua. Estudio de caso de la responsabilidad social empresarial de una compañía multinacional https://revistes.urv.cat/index.php/aec/article/view/3236 <p>Este artículo analiza los discursos que se desprenden de la gestión de la responsabilidad social empresarial de una compañía multinacional del sector de la alimentación1. En los últimos años la compañía Zucker ha estado asociada a varios fenómenos globales críticos como la promoción de productos alimentarios nocivos para la salud, la explotación laboral, y el uso de insumos relacionados con problemas medioambientales. Lo anterior ha significado la pérdida de credibilidad ante los consumidores, que reclaman mayor transparencia y compromiso en aspectos como cadenas de suministros. La compañía, al reevaluar los impactos de su actividad empresarial, ha puesto en marcha una serie de mecanismos que apuntan a «fomentar la sostenibilidad de la cadena de suministro agrícola», pero también ha activado otros como campañas de&nbsp;relaciones públicas, estrategias publicitarias y de divulgación «científica». En esta vía, ha capturado conceptos como desarrollo sostenible, comercio justo, sostenibilidad y economía circular, incorporándolos a sus discursos y prácticas de responsabilidad social empresarial, en la búsqueda de legitimidad social y de mejora de su reputación.</p> Elizabeth González Ospina Drets d'autor (c) 2021 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2021-12-21 2021-12-21 23 179 205 10.17345/aec23.179-205 El budisme modern i les seves traduccions culturals. Reflexions a partir d’un estudi qualitatiu de casos amb dos monjos zen europeus https://revistes.urv.cat/index.php/aec/article/view/3237 <p>El budisme s’ha expandit per tot el món en forma de tot un plegat d’escoles i branques. Als països occidentals, la trobada entre la modernitat i el budisme s’ha traduït en un producte cultural heterogeni anomenat ‘budisme modern’. Per a diversos autors, això suposa una invenció recent, molt diferent del budisme tradicional. Però, és el budisme modern una excepció a la història del budisme? Aquest article reflexiona de manera crítica sobre aquesta qüestió, utilitzant la noció de ‘traducció cultural’ i, per a això, presenta un estudi qualitatiu de casos amb dos monjos zen europeus. Un és un monjo català i l’altre és un abat alemany que viu al Japó. Es considera que les interpretacions i les traduccions culturals de les idees i de les pràctiques budistes estan influïdes pels antecedents del budisme modern i per les trajectòries biogràfiques personals i individuals d’ambdós monjos. Es defensarà que les traduccions culturals descrites al budisme modern no són una excepció, sinó una interpretació previsible.</p> Ismael Apud Drets d'autor (c) 2021 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2021-12-21 2021-12-21 23 207 232 10.17345/aec23.207-232 Itinerarios terapéuticos de la caries dental: de las teorías biologicistas a las construcciones y lógicas culturales en Tanzania https://revistes.urv.cat/index.php/aec/article/view/3238 <p>La forma de entender la etiología de la caries dental ha ido cambiando a través de la historia. Desde teorías unicausales a las multicausales, en donde el diente susceptible y los tejidos adyacentes, las bacterias, el sustrato oral y el tiempo son los factores involucrados en su aparición, predominando así un enfoque biologicista, dejando de lado factores socioeconómicos y culturales que tienen un peso muy importante a la hora del análisis del riesgo. Como se muestra en este artículo, las lógicas y construcciones culturales que giran en torno a la caries dental tienen un peso igual o más relevante que los factores etiológicos orgánicos. Incluir aspectos socioculturales en nuevas investigaciones puede llevar a manejar y direccionar mejor los tratamientos dependiendo del contexto cultural en donde se produce la enfermedad. En este artículo se intenta abordar el tema de la caries dental a través de metodologías cualitativas en la comunidad de Kikavu Chini, en la región del Kilimanjaro, en Tanzania. Se pretende incorporar a través de entrevistas y observación participante una mirada mucho más integral de la caries dental, teniendo en cuenta los factores socioeconómicos, pero, sobre todo, se intenta entender la enfermedad a través de la construcción cultural de esta.</p> Sofía López Salvador Drets d'autor (c) 2021 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2021-12-21 2021-12-21 23 233 255 10.17345/aec23.233-255 Cuerpo, salud y autolegitimación en la contemporaneidad de los juegos y los bailes tradicionales https://revistes.urv.cat/index.php/aec/article/view/3239 <p>En este texto se parte del carácter paradójico del enfrentamiento entre la tradición y la contemporaneidad, considerando que el cambio, en sus innumerables manifestaciones, es la única forma de continuidad posible para cualquier práctica cultural. El análisis se detiene aquí en unas transformaciones en concreto. Se trata de las que tienen lugar en la fricción que se registra durante la perpetuación de algunos juegos y bailes tradicionales dentro del contexto fitness global. Sus practicantes, que se han adherido a ellos mediante la indiscutida costumbre familiar o a través de un nuevo compromiso de identificación étnica adquirido individualmente, son emisores y receptores potenciales de inéditos discursos, algunos de los cuales son el centro de esta etnografía. Concretamente, aquellos que como encarnación o como predicación se sitúan en el ámbito del cuerpo y de la salud pero que, no obstante, son asumidos heterogéneamente, pues también traen consigo ostensibles disidencias. Finalmente, se discute el régimen de influencias de lo global sobre lo tradicional en lo que a este trabajo respecta y se extrae en conclusión el papel autolegitimador de algunas de estas narrativas habida cuenta de la minorización social de estas prácticas etnomotrices en la actualidad.</p> Carlos Suari Drets d'autor (c) 2021 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0 2021-12-21 2021-12-21 23 257 281 10.17345/aec23.257-281