Fundadors religiosos: reflexions sobre un patró hagiogràfic i mític

Resum

Aquest article proposa una reflexió general sobre les biografies, hagiogràfiques i mítiques, dels fundadors de moviments i institucions religioses divines. L'autor analitza el procés d’“invenció del líder”, que segueix una mena de principi tautològic segons el qual només poden ser líders religiosos aquells personatges la vida dels quals acompleix i s'emmotlla a un seguit de requisits, i, complementàriament, només aquells individus que acompleixen aquest requisits seran percebuts com a fundadors d'institucions o de sectes religioses. Els personatges analitzats són: sant Benet, fundador dels benedictins; Bernat de Claraval, reformador del Císter; Baha’u’lláh, fundador de la Fe Baha'i; Charles T. Russell, creador dels Testimonis de Jehovà; Brahma Baba; fundador de Brahma Kumaris; Prabhupada, organitzador de l'Associació Internacional per a la Consciència de Krisna (ISKCON); Josemaría Escrivá de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, i Samael Aun Weor, líder espiritual de Gnosis.

Este artículo propone una reflexión general sobre las biografías, hagiográficas y míticas, de los fundadores de movimientos e instituciones religiosas diversas. El autor analiza el proceso de “invención del líder” que sigue una especie de principio tautológico según el cual sólo pueden ser líderes religiosos aquellos personajes cuya vida cumple y se amolda a una serie de requisitos, y, complementariamente, sólo aquellos individuos que cumplen estos requisitos serán percibidos como fundadores de instituciones o de sectas religiosas. Los personajes analizados son: san Benito, fundador de los benedictinos; Bernardo de Claraval, reformador del Cister; Baha’u’lláh, fundador de la Fe Baha'i; Charles T. Russell, creador de los Testigos de Jehová; Brahma Baba, fundador de Brahma Kumaris; Prabhupada, organizador de la Asociación Internacional para la Consciencia de Krisna (ISKCON); Josemaría Escrivá de Balaguer, fundador del Opus Dei y Samael Aun Weor, líder espiritual de Gnosis.

Cet article propose une réflexion générale sur les biographies, hagiographiques et mythiques, des fondateurs des mouvements et institutions religieuses diverses. L'auteur analyse te procès de «construction du leader» qui suit une sorte de principe tautologique selon lequel seuls peuvent être leaders religieux, les personnages dont la vie s'accomplit et s'adapte a une suite d'exigences, et, complémentairement, seuls les individus qui réunissent ces conditions, seront perçus comme les fondateurs d’institutions ou de sectes religieuses. Les personnages analysés sont Saint Benoit, fondateur des Bénédictins; Bernat de Clairvaux, réformateur du Cister; Baha’u’lláh, fondateur de la Foi Baha'i; Charles T. Russell, créateur des Témoins de Jehovà; Brahma Baba, fondateur de Brahma Kumaris; Prabhupada, organisateur de l'Association Internationale pour la Conscience de Krisna (ISKCON); Josemaría Escrivá de Balaguer, fondateur de l'Opus Dei et Samael Aun Weor, lider spirituel de Gnosis.

This article proposes a general reflection upon the biographies, hagiographies and myths, of the founders of several religious movements and institutions. The author analyses the process of “leader invention” which follows a kind of tautological principle according to which only those people whose lives fulfil and are moulded by a series of requisites may be leaders and, complementarily, only those individuals who fulfil these requisites will be perceived as founders of institutions or religious sects. The individuals analyzed are: saint Benedict, founder of the Benedictines; Bernard of Clairvaux, reformer of the Cistercians; Baha’u’lláh, founder the Baha'i Faith; Charles T. Russell, creator of Jehovah's Witnesses; Brahma Baba, founder of Brahma Kumaris; Prabhupada, organisor of the lnternational Association for the Krishna Consciousness (lSKCON); Josemaría Escrivá de Balaguer, founder of Opus Dei and Samael Aun Weor, spiritual leader of Gnosis.