Veus silenciades: tuberculosi, experiència d’una malaltia

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.17345/aec26.3725

Paraules clau:

Tuberculosi, gènere, vulnerabilitat, estigma, sistema sanitari

Resum

Aquest article és una síntesi de la tesi doctoral del mateix títol que té per objectiu conèixer les experiències i vivències de les persones malaltes de tuberculosi durant el seu itinerari terapèutic. El context inicial d’aquesta investigació són els importants canvis sociodemogràfics que es varen produir l’any 2007 en la població de la ciutat de Barcelona, arran dels fenòmens migratoris de caràcter econòmic. L’estudi s’ha realitzat des d’una aproximació qualitativa, adoptant un enfocament fenomenològic interpretatiu, orientat a comprendre l’experiència viscuda. Les dades s’han recollit mitjançant dues tècniques d’investigació qualitativa: les entrevistes en profunditat i els grups focals. De l’anàlisi en profunditat dels relats dels pacients i dels professionals s’han obtingut uns resultats que s’han classificat en divuit categories, disset pertanyen a les persones malaltes i una a la visió dels professionals, i s’han agrupat en tres grans temàtiques. Per una banda, hi ha l’àmbit personal: malestars i significats de l’experiència corporal, sentiments i emocions, coneixement o desconeixement de la malaltia, contagi, creences religioses i projectes de vida. Per una altra, l’àmbit social: gènere, estigma, entorn laboral, aïllament i entorn social. I, finalment, l’àmbit sanitari: retard en el diagnòstic, comunicació i informació, adherència al tractament, percepció de la infermera, experiències amb el sistema sanitari català, experiències amb el sistema sanitari d’origen i la visió dels professionals Les conclusions es formulen a partir de cadascuna de les categories obtingudes. Finalment, es presenten unes recomanacions útils per a la pràctica quotidiana en l’entorn sanitari i social.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Ackerknecht, E.H. (1985) Medicina y antropología social. Madrid: Akal.
Borrell, C. i Benach, J. (2003) Les desigualtats en la salut a Catalunya. Barcelona: Editorial Mediterrània.
Borrell, C. i Benach, J. (2005) Evolució de les desigualtats en la salut a Catalunya. Barcelona: Mediterrània.
Cannon, W. B. (1942) “Voodoo Death” American Anthropologist, 44 (2): 169–181.
Castro, A. i Farmer, P. (2005) “El estigma del sida y su evolución social: una visión desde Haití” Revista de Antropología Social, 14: 125–144.
Comelles, J. M., i Bernal, M. (2007) “El hecho migratorio y la vulnerabilidad del sistema sanitario en España” Humanitats. Humanidades Médicas, 13: 1–25.
Craig, G. M., Daftary, A., Engel, N., O’Driscoll, S. i Ioannaki, A. (2017) “Tuberculosis stigma as a social determinant of health: a systematic mapping review of research in low incidence countries” International Journal of Infectious Diseases, 56: 90–100.
Esteban, M.L., Bullen, M., Díez, C., Hernández, J.M. i Imaz, E. (2016) Continuidades, conflictos y rupturas frente a la desigualdad: jóvenes y relaciones de género en el País Vasco. Vitoria-Gasteiz: EMAKUNDE. Instituto Vasco de la Mujer.
Fabrega, H. (1971) “Medical Anthropology” Biennial Review of Anthropology, 7: 167–229.
Farmer, P. (1999) Infections and Inequalities. The modern plagues. Berkeley: University of California Press.
Gallagher, M. R. i Rehm, R. (2012) “El papel de los síndromes culturales y los remedios tradicionales mexicanos en la promoción de salud de los niños” Enfermería Global, 11 (27).
Goffman, E. (2003) Estigma. Buenos Aires: Amorrortu.
Goffman, E. (2004) Internados. Buenos Aires: Amorrortu.
Guix, J. (2003) “Analizando los ‘porqués’: los grupos focales” Revista de Calidad Asistencial, 18 (7): 598–602.
Haro, J. A. (2000) “Cuidados profanos: una dimensión ambigua en la atención a la salud”. A Perdiguero, E. i Comelles, J. M. (eds.) Medicina y cultura. Estudios entre la antropologia y la medicina. Barcelona: Edicions Bellaterra.
Ho, M. J. (2004) “Sociocultural aspects of tuberculosis: a literature review and a case study of immigrant tuberculosis” Social Science & Medicine (1982), 59 (4): 753–762.
Kitzinger, J. (1995) “Qualitative research. Introducing focus groups” BMJ, 311 (7000): 299–302.
Kleinman, A. (1978) “Concepts and a model for the comparison of medical systems as cultural systems” Social Science and Medicine. Part B: Medical Anthropology, 12: 85–93.
Laplantine, F. (1999) Antropología de la enfermedad. Estudio etnológico de los sistemas de representaciones etiológicas y terapéuticas en la sociedad occidental contemporánea. Buenos Aires: Ediciones del Sol.
Lévi-Strauss, C. (1987) Antropología Estructural. Barcelona: Paidós.
Martínez Hernáez, Á. (2008) Antropología médica. Barcelona: Anthropos.
Menéndez, E. L. (1994) “La enfermedad y la curación. ¿Qué es medicina tradicional?” Alteridades, 4 (7): 71–83.
Rivers, W. H. R. (2010) Medicina, màgia i religió. Tarragona: Publicacions URV.
Romaní, O. (2002) “La salud de los inmigrantes y la de la sociedad. Una visión desde la antropología” Formación Médica Continuada en Atención Primaria, 9 (7): 498–504.
Romaní, O. (2007) “De las utilidades de la antropología social para la intervención en el campo de las drogas”. A Esteban, M. L. (ed.) Introducción a la Antropología de la Salud. Aplicaciones teóricas y prácticas. Bilbao: OSALDE.
Romaní, O. (2011) “La epidemiología sociocultural en el campo de las drogas: contextos, sujetos y sustancias”. A Haro, J. A. (ed.) Epidemiologia sociocultural. Un diálogo en torno a su sentido, métodos y alcances. México: Lugar Editorial.
Romaní, O. (2013) “Presentación”, a Romaní, O. (ed). Etnografía, metodologías cualitativas e investigación en salud: un debate abierto. Tarragona: Publicacions URV.
Romaní, O. (2019) “Visibilizar lo escondido: drogas, patología y normalidad, una perspectiva antropològica”. A Zarco Colón, Juan, et al. Investigación cualitativa en salud. Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas, Cuadernos Metodológicos 58: 229–242.
Rubel, A. i Garro, L. (1992) “Social and Cultural Factors in the Successful Control of Tuberculosis” Public Health Rep., 107: 626–636.
Santos, H. (2011) “Los determinantes sociales, las desigualdades en salud y las políticas como temas de investigación” Revista Cubana Salud Pública, 37 (2).
Sumathipala, A., Siribaddana, S. H. i Bhugra, D. (2004) “Culture-bound syndromes: the story of dhat syndrome” British Journal of Psychiatry, 184: 200–209.
Vázquez, M. L., Terraza, R. i Vargas, I. (2007) Atenció a la salut dels immigrants: necessitats sentides pel personal responsable. Barcelona: Consorci Sanitari de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut.
Vázquez, M. L., Terraza, R., Vargas, I. i Lizana, T. (2009) “Necesidades de los profesionales de salud en la atención a la población inmigrante” Gaceta Sanitaria, 23 (5): 396–402.
Vidal, R., Caylà, J. A., Gallardo, J., Lobo, A., Martín, C., Ordobás, M., Manzano, J. R. i Gallardo, R. V. (2002) “Recomendaciones SEPAR. Normativa sobre la prevención de la tuberculosis” Archivos de Bronconeumología, 38 (9): 441–451.
Whitehead, M., Dahlgren, G. i WHORO for Europe (2006) Concepts and principles for tackling social inequities in health. Levelling up (part 1). Copenhagen: WHO Regional Office for Europe.
Word Health Organization (WHO) (2018) Global tuberculosis Report. https://apps.who.int/iris/handle/10665/274453
Young, A. (1976) “Internalizing and externalizing medical belief systems: an Ethiopian exemple” Soc. Sci & Med, 10: 147–156.
Young, A. (1982) “The Anthropologies of Illness and Sickness” Ann. Rev. Anthropol., 11: 257–285.
Young, J. T. (2004) “Illness behaviour: a selective review and synthesis” Sociology of Health & Illness, 26 (1).
Zarco, J., Ramasco, M., Pedraz, A., i Palmar, A. M. (2019) Colección Cuadernos Metodológicos, 58. Investigación cualitativa en salud. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS).

Publicades

2023-11-01

Com citar

Perich Martin, N. (2023). Veus silenciades: tuberculosi, experiència d’una malaltia. Arxiu d’Etnografia De Catalunya, (26), 61–83. https://doi.org/10.17345/aec26.3725

Número

Secció

Articles