El Ximimai y la memoria ritual maya-ch’orti’ de lucha contra el hambre
Número
Secció
Paraules clau:
Xiximai, hambre, maya-ch’orti’, regalo, mezquindad
Publicat
Resum
El llamado Xiximai (espíritu de la escasez) es una entidad sobrenatural que colabora para entender la necesidad de ayudar y regalar comida en tiempos de escasez de alimentos. Este personaje se presenta en las casas de los indígenas el primer día de julio y entonces hay que atenderlo ritualmente donándole comida, pues, en caso contrario, dejaría el hambre en las casas que no mostraron generosidad. A partir de las referencias recopiladas sobre Xiximai, el artículo tratará sobre cómo ante crisis de subsistencia se activa la memoria y emergen rituales y relatos que parecían estar olvidados, como el de Xiximai, pues su presencia recuerda siempre la necesidad de compartir comida, especialmente en ámbitos muy vulnerables, como los de las montañas maya-ch’orti’ del oriente de Guatemala. La reflexión se ubica dentro de un análisis general sobre la memoria de estrategias culturales para prevenir y sortear el hambre.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2023 Els/les autors/autores
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Els autors/ores que publiquen en aquesta revista accepten els termes següents:- Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència de reconeixement de Creative Commons (CC BY-NC-SA), que permet que se'n faci difusió reconeixent-ne l'autoria i la primera publicació en aquesta revista.
- Els autors/ores poden establir, independentment, altres disposicions contractuals que permetin la publicació de la versió publicada en aquesta revista en altres mitjans (per exemple, en un repositori institucional o en un llibre), amb el reconeixement de la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors/ores tenen permís per publicar la seva obra en línia i se'ls proposa de fer-ho (per exemple, en repositoris institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, perquè pot produir bons resultats i fer que l'obra publicada rebi més citacions (Vegeu The Effect of Open Access).