Antropología social y estudios de memoria: claves de intersección y engranaje

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.17345/aec25.13-40

Paraules clau:

antropología de la memoria, epistemologías del pasado, fosas comunes, procesos memoriales

Resum

El planteamiento de base de este artículo explora cómo la antropología social puede intervenir en la conversación que se ha abierto en los últimos años en los llamados «estudios de memoria». Resulta paradójico que la antropología permanece aún en la periferia de esta conversación a pesar de que, como trataré de demostrar a través de algunos ejemplos, se trata en buena parte de una disciplina que ha prestado históricamente —y sigue prestando actualmente— una atención muy minuciosa a las relaciones de los grupos sociales con el pasado y el tiempo, así como a los procesos de memoria. Aunque, quizá, en muchas ocasiones, no lo haga en las claves o anclajes teóricos que actualmente maneja el campo de los memory studies.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

2023-05-10

Com citar

Ferrándiz, F. (2023). Antropología social y estudios de memoria: claves de intersección y engranaje. Arxiu d’Etnografia De Catalunya, (25), 13–40. https://doi.org/10.17345/aec25.13-40

Número

No 25 (2023): Quan la memòria ens interpel·la

Secció

Articles

Llicència

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.

Els autors/ores que publiquen en aquesta revista accepten els termes següents: 
  1. Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència de reconeixement de Creative Commons (CC BY-NC-SA), que permet que se'n faci difusió reconeixent-ne l'autoria i la primera publicació en aquesta revista.
  2. Els autors/ores poden establir, independentment, altres disposicions contractuals que permetin la publicació de la versió publicada en aquesta revista en altres mitjans (per exemple, en un repositori institucional o en un llibre), amb el reconeixement de la publicació inicial en aquesta revista.
  3. Els autors/ores tenen permís per publicar la seva obra en línia i se'ls proposa de fer-ho (per exemple, en repositoris institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, perquè pot produir bons resultats i fer que l'obra publicada rebi més citacions (Vegeu The Effect of Open Access).