El budisme modern i les seves traduccions culturals. Reflexions a partir d’un estudi qualitatiu de casos amb dos monjos zen europeus
Número
Secció
Paraules clau:
Budisme modern, Sōtō Zen, estudi de casos, traducció cultural
Publicat
Resum
El budisme s’ha expandit per tot el món en forma de tot un plegat d’escoles i branques. Als països occidentals, la trobada entre la modernitat i el budisme s’ha traduït en un producte cultural heterogeni anomenat ‘budisme modern’. Per a diversos autors, això suposa una invenció recent, molt diferent del budisme tradicional. Però, és el budisme modern una excepció a la història del budisme? Aquest article reflexiona de manera crítica sobre aquesta qüestió, utilitzant la noció de ‘traducció cultural’ i, per a això, presenta un estudi qualitatiu de casos amb dos monjos zen europeus. Un és un monjo català i l’altre és un abat alemany que viu al Japó. Es considera que les interpretacions i les traduccions culturals de les idees i de les pràctiques budistes estan influïdes pels antecedents del budisme modern i per les trajectòries biogràfiques personals i individuals d’ambdós monjos. Es defensarà que les traduccions culturals descrites al budisme modern no són una excepció, sinó una interpretació previsible.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Els autors/ores que publiquen en aquesta revista accepten els termes següents:- Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència de reconeixement de Creative Commons (CC BY-NC-SA), que permet que se'n faci difusió reconeixent-ne l'autoria i la primera publicació en aquesta revista.
- Els autors/ores poden establir, independentment, altres disposicions contractuals que permetin la publicació de la versió publicada en aquesta revista en altres mitjans (per exemple, en un repositori institucional o en un llibre), amb el reconeixement de la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors/ores tenen permís per publicar la seva obra en línia i se'ls proposa de fer-ho (per exemple, en repositoris institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, perquè pot produir bons resultats i fer que l'obra publicada rebi més citacions (Vegeu The Effect of Open Access).