Notes incidentals sobre el Dr. Esteva

Autors/ores

  • Oriol Romaní Universitat Rovira i Virgili

DOI:

https://doi.org/10.17345/aec19.265-272

Paraules clau:

Antropologia social, exili, homenatge, Catalunya, Estat espanyol, institucionalització de l’antropologia

Resum

Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

2019-05-30

Com citar

Romaní, O. (2019). Notes incidentals sobre el Dr. Esteva. Arxiu d’Etnografia De Catalunya, (19), 265–272. https://doi.org/10.17345/aec19.265-272