Els meus records del mestre Claudi Esteva Fabregat

Josefina Roma

Resum

Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.


Paraules clau

Antropologia social; exili; homenatge; Catalunya; Estat espanyol; institucionalització de l’antropologia

Text complet:

PDF


DOI: https://doi.org/10.17345/aec19.147-154

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


Copyright (c) 2019 Arxiu d'Etnografia de Catalunya