Revelar la violència, denunciar el mal

Autors/ores

  • Miquel Fernández Universitat Autònoma de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.17345/aec18.243-266

Paraules clau:

urbanisme, racionalitat instrumental, biopolitica, usos del desordre

Resum

Propulsats pels lemes de civisme i espai públic, les nostres institucions estan normalitzant la intolerància envers el desordre urbà, la brutícia, els fenòmens impredictibles o els segments poblacionals més vulnerables. Paradoxalment, aquesta mena de fonamentalisme de «l’ordre públic» pot estar convertint els barris més cobejats pel capital global immobiliari en llocs inhabitables i caracteritzats per una intolerància creixent. A partir d’una recerca historicoantropològica sobre el barri del Raval de Barcelona, aquest article il·lustra les contradiccions inherents i arquetípiques dels projectes anomenats de «revitalització» o «regeneració urbanística» i discuteix les seves implicacions morals, així com les que són consubstancials a l’ofici d’investigador social.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

2018-12-18

Com citar

Fernández, M. (2018). Revelar la violència, denunciar el mal. Arxiu d’Etnografia De Catalunya, (18), 243–266. https://doi.org/10.17345/aec18.243-266

Número

No 18 (2018)

Secció

Col·laboracions

Llicència

Els autors/ores que publiquen en aquesta revista accepten els termes següents: 
  1. Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència de reconeixement de Creative Commons (CC BY-NC-SA), que permet que se'n faci difusió reconeixent-ne l'autoria i la primera publicació en aquesta revista.
  2. Els autors/ores poden establir, independentment, altres disposicions contractuals que permetin la publicació de la versió publicada en aquesta revista en altres mitjans (per exemple, en un repositori institucional o en un llibre), amb el reconeixement de la publicació inicial en aquesta revista.
  3. Els autors/ores tenen permís per publicar la seva obra en línia i se'ls proposa de fer-ho (per exemple, en repositoris institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, perquè pot produir bons resultats i fer que l'obra publicada rebi més citacions (Vegeu The Effect of Open Access).