L’epistolari de Rossend Serra Pagès: les folkloristes catalanes de començaments del segle XX
DOI:
https://doi.org/10.17345/elop201485-97Paraules clau:
història del folklore, literatura catalana, estudis de dones, epistolari, Rossend Serra PagèsResum
L’anàlisi de l’epistolari que Rossend Serra Pagès va mantenir amb algunes de les seves alumnes de les classes de Folklore a l’Escola d’Institutrius i Altres Carreres per a la Dona ens permet constatar també des d’aquesta disciplina que les dones de principis del segle XX que van prendre part de forma activa en la vida cultural catalana pertanyien a unes classes benestants i que, des d’un ordre social conservador i seguint les premisses d’un feminisme burgès, ho van fer sense subvertir els papers assignats. Tot i això, sí que van modificar alguns dels codis socials que limitaven les vides de les dones, obrint nous espais de llibertat. I, tenint en compte les seves aportacions, van contribuir a l’estudi del folklore i a la promoció dels drets de les dones en els àmbits educatius, culturals i laborals.Descàrregues
Referències
BOSCH, Anna (1997): «Antònia Quinquer. Una veu de dona des de la Barcelona de principi de segle». Duoda número 12: 117-134.
CAPMANY, Maria Aurèlia (1973): El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra.
CURBERT, Jordi (2007): «Madre, memorialista y lexicógrafa: una vida entre palabras, Irene Rocas (1861-1947)». El Filandar-O Fiadeiro núm. 17: II-V.
GRAU, Dolors (1999a): Memòries d’Irene Rocas (1861-1910). Palafrugell: Ajuntament de Palafrugell.
GRAU, Dolors (1999b): «De Llofriu a Buenos Aires. La presencia empordanesa a América». Revista de Girona núm. 192: 36-42.
JUAN NEBOT, Maria Antònia (2011): «Rossend Serra Pagès i la recerca científica del folklore a Catalunya: El cançoner tradicional català i el Cançoner del Ripollès ». Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès 2009-2010: 55-76.
LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel (2007): «Aurora Gutiérrez i Adelaida Ferré. L’art de la punta al coixí a l’entorn del modernisme». Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Butlletí XXI: 37-55.
LLOPART, Dolors; Roser ROS (2012): «Dona i folklore. Apunts per a l’estudi del folklore compilat per dones a cavall de finals del segle xix i les primeries del segle XX». Dins Josep TEMPORAL; Laura VILLALBA (eds.): La recerca folklòrica: persones i institucions. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert / Arxiu de Tradicions de l’Alguer, p. 43-54.
NASH, Mary (1997): «Dolors Monserdà i el feminisme de la seva època». Memorials ICD, 1993-1996. 2 vols. Barcelona: Institut Català de la Dona, p. 103-109.
ORIOL, Carme (2010): «Introducció». Dins Joan SOLER I AMIGÓ: Joana Vidal, folklorista. Valls: Cossetània, p. 9-11.
ORIOL, Carme (2012): «L’aportació de les dones folkloristes a la Revista Arxiu de Tradicions Populars». Dins Josep TEMPORAL; Laura VILLALBA (eds.): La recerca folklòrica: persones i institucions. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert / Arxiu de Tradicions de l’Alguer, p. 55-68.
PALAU, Montserrat (2012): «Les aportacions al feminisme de les folkloristes Maria Gràcia Bassa i Maria Baldó». Dins Josep TEMPORAL; Laura VILLALBA (eds.): La recerca folklòrica: persones i institucions. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert / Arxiu de Tradicions de l’Alguer, p. 13-25.
PUJADAS, Joan (2004a): Sara Llorens. Epistolari (1901-1954). Barcelona: Fundació Pere Coromines.
PUJADAS, Joan (2004b): Àlbum Sara Llorens. Pineda de Mar: Ajuntament.
REAL, Neus. (2006): Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
ROMA, Francesc (1998): «Dona i excursionisme. Una passejada per la literatura excursionista de muntanya.» http://www.francescroma.net/web/genere.pdf [Data de consulta: novembre 2013].
ROMA, Josefina; Dolors MARÍN (1996): «Sara Llorens i el seu Rondallari. Una dona fent treball de camp a començaments de segle». Anuario de hojas de Warmi núm. 7: 79-88.
ROMA, Josefina (2006): «Introducció». Dins Sara LLORENS: Rondallari de Pineda. Pineda de Mar: Ajuntament, p. 29.
ROMA, Josefina (2011): «Palmira Jaquetti y la investigación del folklore musical». Temas de Antropología Aragonesa núm. 18 (2010-2011): 195-210.
ROMA, Josefina (2012): «Sara Llorens, una maestra de la investigación folklórica». Tantàgora núm. 14 (primavera): 16-23.
SANMARTÍ, Carme; Montserrat SANMARTÍ (2010): Catalanes del IX al XIX. Vic/Tarragona: Eumo / Publicacions URV.
SERRA I BOLDÚ, Valeri (1935): «El folklorista Serra i Pagès». Catalunya social núm. 741-743 (24 de desembre): 827-828.
SERRA PAGÈS, Rossend (1926): Alguns escrits del professor Rossend Serra y Pagès, col·leccionats y publicats a honor del Mestre per les seves deixebles en ocasió del Cinquantenari del seu Professorat (1875-1925). Barcelona: Estampa de la Casa Miquel-Rius.
SOLER I AMIGÓ, Joan (2010): Joana Vidal, folklorista. Valls: Cossetània.
VILLALBA, Laura (2012): «La dona catalana i els estudis folklòrics a principis del segle XX: recuperant les genealogies perdudes». Dins Josep TEMPORAL; Laura VILLALBA (eds.): La recerca folklòrica: persones i institucions. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert / Arxiu de Tradicions de l’Alguer, p. 27-42.
VILLALBA, Laura (2013): «Les folkloristes a la premsa catalana del primer terç del segle XX: un tabú en la història del folklore català» Dins Anna FRANCÉS; Jaume GUISCAFRÈ (eds.): Erotisme i tabús en l’etnopoètica. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert / Arxiu de Tradicions de l’Alguer, p. 99-125.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
